Ens casem o ens ajuntem? Què cal saber sobre les parelles de fet a Catalunya.

Aquest article pretén explicar quins són els drets d’aquelles parelles catalans que, en el moment d’iniciar la seva convivència de forma independent o en el moment de tenir fills en comú es plantegen contraure matrimoni o si, en cas contrari, constituir-se com a parella de fet.
La veritat és que el Codi Civil de Catalunya regula d’una forma molt exhaustiva les parelles de fet i convé destacar que en alguns aspectes la regulació de les parelles de fet i del matrimoni és molt similar, encara que en d’altres aspectes les diferències són substancials.
Abans d’entrar a analitzar quines són les similituds i les diferències d’aquestes institucions i els consegüents avantatges, cal destacar que el Codi Civil de Catalunya, en l’article 234-1 estableix tres supòsits a partir dels quals es considera que una parella és estable i, per tant, digna de tutela jurídica. El primer supòsit contemplat és la convivència ininterrompuda durant més de dos anys. Es tracta d’una forma de constitució “tàcita” de la parella, per bé que es fonamenta en la convivència i no pas pel fet tenir descendència o per constituir-se en parella de fet atorgant la corresponent escriptura pública. El segon dels supòsits és, com he anticipat, si durant la convivència la parella té descendència i el tercer supòsit és la formalització de la relació en una escriptura pública atorgada davant de notari.
Així doncs, són tres els supòsits que fan que la convivència en parella sigui rellevant jurídicament i, per tant, digna de protecció. A continuació desglosso en dos blocs les diferències i les similituds d’ambdues institucions.
DIFERÈNCIES
– No aplicació de la normativa referida als règims econòmics matrimonials. A les unions estables de parella no se’ls apliquen els preceptes del Codi Civil de Catalunya relatius als règims econòmics matrimonials de separació de béns, de participació en els guanys o de comunitat de béns. Ara bé, aquelles parelles que es constitueixin com a tals a través d’una escriptura pública, poden regular en aquest document com es regiran les seves relacions econòmiques mentre duri la convivència. En els altres supòsits, l’article 234-3.1 del Codi Civil de Catalunya (CCat) disposa que: “Les relacions de la parella estable es regulen exclusivament pels pactes dels convivents, mentre dura la convivència.” Per tant, són els pactes de la parella els que regeixen les seves relacions econòmiques.

– No és necessari que, per constituir-se en parella estable, els membres de la parella no tinguin un vincle matrimonial, sempre i quan estiguin separats de fet. L’article 234-2.c) CCat estableix que no poden constituir-se en parella estable les persones casades i no separades de fet. Per tant, si llegim el precepte en sentit contrari, es dedueix que les persones casades, però separades de fet es poden constituir en parella estable amb un altre convivent. Pel que fa al matrimoni, l’article 46 del Codi Civil Estatal estableix que no poden contraure matrimoni aquells que ja estan lligats per un vincle matrimonial.

– Des d’un punt de vista fiscal, la normativa tributària, que és competència estatal, no contempla les unions de parella i això té com a conseqüència que els membres de una parella estable no poden fer la declaració conjunta en l’impost del IRPF, segons l’article 82 de la llei 35/2006 del IRPF.

– Des d’un punt de vista laboral, les diferències també són substancials, atès que aquesta matèria és competència exclusiva estatal, doncs l’Estat no ha regulat les unions estables de parella com ho ha fet el legislador català i, per tant, l’Estatut dels treballadors només contempla els matrimonis. Per exemple, l’article 37.3.a) preveu un permís de 15 dies naturals en cas de matrimoni per absentar-se del lloc de treball.

SIMILITUDS
– Drets successoris totalment equiparats. Davant del supòsit que un convivent d’una parella estable morís sense deixar testament, el Codi Civil de Catalunya equipara els drets successoris quan la successió no es regeix per un testament, és a dir, la successió intestada. Per tant, si la parella estable no ha tingut descendència, el membre de la parella que sobreviu heretarà abans que els pares del difunt. Per tant, el cònjuge o el membre de la parella que sobreviu hereten en segon lloc en absència de fills, fet que fa que des del punt de vista successori matrimoni i parella estable estiguin totalment equiparats.

– Extinció de la parella estable. Quan la parella entra en crisi i els convivents decideixen acabar la seva relació, el Codi Civil de Catalunya ofereix al convivent que té menys ingressos el dret a percebre una pensió alimentària per un període de tres anys, de la mateixa manera que en cas de divorci el cònjuge que després de la ruptura matrimonial té menys ingressos té dret a percebre la pensió compensatòria.

– Pensió de viudetat. En aquest punt hi ha hagut novetats que cal destacar. El paràgraf 5è de l’anterior article 174.3 de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS) establia que el convivent d’una parella estable tenia dret a percebre la pensió de viudetat d’acord amb el que establís la legislació específica de la Comunitat Autònoma amb dret civil propi. Catalunya és una Comunitat Autònoma amb dret propi i ja hem comprovat que ha regulat exhaustivament les unions estables de parella i que aquestes es constitueixen com a tals per la convivència ininterrompuda per un període de dos anys. Ara bé, el paràgraf 5è de l’article 174.3 de la LGSS va ser declarat inconstitucional, doncs segons el Tribunal Constitucional les parelles de fet de Comunitats Autònomes amb dret civil propi podien accedir a la pensió de viudetat d’una forma desigual respecte de les parelles de fet d’altres comunitats sense dret civil propi.

Per tant, declarada la inconstitucionalitat d’aquest paràgraf, tots els convivents d’una parella estable poden accedir a la pensió de viudetat si demostren haver conviscut de forma ininterrompuda per un període de cinc anys, tal com estableix el paràgraf 4t de l’article 174.3 LGSS. Aquest canvi legislatiu propiciat per la sentència 40/2014, d’11 de març del Tribunal Constitucional ha suposat que també a Catalunya calgui demostrar una convivència ininterrompuda per un període de cinc anys, malgrat que abans de la declaració d’inconstitucionalitat d’aquest article calia acreditar només dos anys de convivència ininterrompuda.

A més per tenir accés a la pensió de viudetat cal complir també amb un requisit formal, és a dir, la parella estable ha d’inscriure’s en un registre creat a aquest efecte o atorgar la corresponent escriptura pública abans de transcórrer dos anys de la mort d’un dels convivents. Per tant, a Catalunya, si els convivents d’una parella estable volen accedir a la pensió de viudetat cal que necessàriament atorguin escriptura pública o que s’inscriguin com a tal en el corresponent registre, independentment que s’hagin constituït com a parella de fet per qualsevol de les tres vies explicades anteriorment. Així ho ha reconegut el Tribunal Suprem en la sentència de 9 de febrer de 2015, entre d’altres, que estableix que la inscripció en el registre corresponent o l’escriptura pública és un requisit formal i constitutiu de la parella de fet a efectes de la Seguretat Social, sempre que entre el moment de la mort d’un dels convivents i la inscripció de la parella en el registre hagin transcorregut dos anys.

– Pel que fa a la filiació, l’article 235-2 CCat estableix que: “Tota filiació produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels efectes específics de la filiació adoptiva.” Per tant, la filiació dels fills està totalment homologada, tant si els pares estan casats o si formen una unió estable de parella.

Fonts consultades
Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família (LA LEY 16567/2010).
Codi Civil general (LA LEY 1/1899).
Ley 35/2006, de 28 de noviembre, del Impuesto de la Renta de las Personas Físicas (LA LEY 11503/2006).
Real Decreto Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores (LA LEY 1270/1995).
Real Decreto Legislativo 1/1994, de 20 de junio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley General de la Seguridad Social (LA LEY 2305/1994).
Sentència del Tribunal Constitucional 40/2014, d’11 de març (LA LEY 19899/2014).
Sentència de la Sala 4ª de lo Social del Tribunal Suprem, de 9 de febrer de 2015 (LA LEY 13907/2015).
PUIG I FERRIOL, LL., ROCA I TRIAS, E., Institucions del Dret Civil de Catalunya. Volum II. Dret de la persona i dret de família, 6ª ed., Tirant lo Blanch, València, 2005.